Uviéu pasa a la siguiente fase pa convertise en Capital Europea de la Cultura 2031
Uviéu sigue na carrera europea. El comité internacional d’espertos axuntáu nel Ministeriu de Cultura d’España anunció esta mañana les ciudaes que superen la primer fase del procesu pa convertise en Capital Europea de la Cultura nel añu 2031, y la capital asturiana ta ente elles.
Cáceres, Granada, Las Palmas de Gran Canaria y Uviéu fueron escoyíes como finalistes, según anunció en direuto la presidenta del comité d’espertos, Tanja Mlaker. Les cuatro ciudaes dispondrán agora de nueve meses pa perfeccionar les sos candidatures antes de que’l xuráu internacional vuelva axuntase pa tomar la decisión definitiva, prevista pa finales de 2026.
L’anunciu fixóse tres una comparecencia celebrada nel Ministeriu de Cultura y siguida con atención dende distintos puntos del país. En Uviéu, l’alcalde Alfredo Canteli, la conseyera de Cultura del Principáu Vanessa Gutiérrez y el director de la candidatura Rodolfo Sánchez, acompañaos por miembros del equipu y collaboradores del proyectu, siguieron la intervención del comité dende’l Muséu Arqueolóxicu d’Asturies.
La expectación foi máxima mientres tola comparecencia. El comité foi anunciando les ciudaes por orde alfabéticu, lo que añadió entá más tensión a la espera, yá que Uviéu foi la última de la llista. El momentu vivióse con especial intensidá na sala y acabó con un estallíu d’aplausos cuando se confirmó que la capital asturiana sigue nel procesu.
La noticia llega dempués de la intensa xornada vivida’l miércoles en Madrid, onde l’equipu defendió’l proyectu ante un xuráu internacional. Mientres la sesión, la delegación presentó les principales llinies de la propuesta y respondió mientres una hora a les entrugues del comité, formáu por diez espertos europeos encargaos d’evaluar la solidez cultural, social y organizativa de cada candidatura.
La presentación tuvo marcada pol conceutu central de la “amabilidá”, plantegáu como una aportación dende Asturies a un contestu internacional que precisa más diálogu, más escucha y más cultura.
Superar esta primer fase supón un impulsu importante pa una candidatura que naz del territoriu y cuenta col sofitu d’instituciones, entidaes culturales, profesionales del sector y la ciudadanía. El procesu continúa agora con una nueva etapa na que les ciudaes finalistes tendrán que desarrollar con mayor profundidá los sos proyectos culturales antes de la decisión definitiva del xuráu internacional.
