Uviéu pasa a la siguiente fase pa convertise en Capital Europea de la Cultura 2031

Uviéu sigue na carrera europea. El comité internacional d’espertos axuntáu nel Ministeriu de Cultura d’España anunció esta mañana les ciudaes que superen la primer fase del procesu pa convertise en Capital Europea de la Cultura nel añu 2031, y la capital asturiana ta ente elles.

Cáceres, Granada, Las Palmas de Gran Canaria y Uviéu fueron escoyíes como finalistes, según anunció en direuto la presidenta del comité d’espertos, Tanja Mlaker. Les cuatro ciudaes dispondrán agora de nueve meses pa perfeicionar les sos candidatures antes de que’l xuráu internacional vuelva axuntase pa tomar la decisión definitiva, prevista pa finales de 2026.

L’anunciu fixóse tres d’una comparecencia celebrada nel Ministeriu de Cultura y siguida con atención dende distintos puntos del país. N’Uviéu, l’alcalde Alfredo Canteli, la conseyera de Cultura del Principáu Vanessa Gutiérrez y el direutor de la candidatura Rodolfo Sánchez, acompañaos por miembros del equipu y collaboradores del proyeutu, siguieron la intervención del comité dende’l Muséu Arqueolóxicu d’Asturies.

La intriga foi máxima mientres tola comparecencia. El comité foi anunciando les ciudaes per orde alfabéticu, lo qu’añadió entá más tensión a la espera, porque Uviéu foi la última de la llista. El momentu vivióse con especial intensidá na sala y acabó con un estallíu d’aplausos cuando se confirmó que la capital asturiana sigue nel procesu.

La noticia llega dempués de la intensa xornada vivida’l miércoles en Madrid, onde l’equipu defendió’l proyeutu delantre d’un xuráu internacional. Mientres la sesión, la delegación presentó les principales llinies de la propuesta y respondió mientres una hora a les entrugues del comité, formáu por diez espertos europeos encargaos d’evaluar la solidez cultural, social y organizadora de cada candidatura.

La presentación tuvo marcada pol conceutu central de la «amabilidá», plantegáu como una aportación dende Asturies a un contestu internacional que precisa más diálogu, más escucha y más cultura.

Superar esta primer fase supón un impulsu importante pa una candidatura que naz del territoriu y cuenta col sofitu d’instituciones, entidaes culturales, profesionales del sector y la ciudadanía. El procesu sigue agora con una nueva etapa na que les ciudaes finalistes tendrán que desarrollar con mayor fondura los sos proyeutos culturales antes de la decisión definitiva del xuráu internacional.